sábado, 28 de mayo de 2011

Porres, polis i polls


CÀRREGUES POLICIALS AMB LA NETEJA COM A EXCUSA
Foto: El País. 28 de maig

La gent sempre ha tingut por dels pollosos. Els polls són a la plebs allò que les puces al gos. El proletariat, en conseqüència, es podria definir com aquella classe a la qual li pertanyen –inherentment i salvant les higièniques distàncies que avui obliga la postmodernitat— els polls.
De pollosos es podría tractar aquests joves del 15-M si apliquem una terminologia molt de moda en temps passats; sobretot si entenem que, sota la qualificació esmentada, els ha tingut en consideració el senyor Felip Puig (dels Puig de tota la vida) per ordenar una maniobra de neteja a la Plaça de Catalunya, de la ciutat de can Fanga. Veient carregar els mossos sobre mosses, joves i avis, un ha sentit nostàlgia d’aquell cos d’uniformitat grisa i expeditivitat semblant. Quins temps més gloriosos per acabar amb les revoltes d’estudiants, hippies, gays, rojos i tota aquesta mena de gent que molesta al règim. El règim català està convertint-se en una “dieta” severa.
Als governants madrilenys, més enyoradissos encara dels anys setanta en aquesta faceta repressiva, els ha faltat temps per reclamar la part de pals que els correspon com a capital que són del regne de Borbó.
Veient córrer la sang per caps i cames, contemplant els blaus que condecoraven les pells resistents, se’m venien al cap preguntes diverses: quina és la diferència entre els resistents del Nord d’Àfrica i els de la Porta del Sol? Una molt clara, que ací molesten els empresaris de la ciutat. I do, clar, a Egipte els empresaris ja s’ho farien ells solets, fins i tot podrien posar una paradeta de venda de llambordes per llançar a la policia dictatorial. O és que els “morets” de El Caire no tenien aparença de pobres? No hi ha dubte, allò és més exòtic i ningú els pot exigir una neteja personal amb tanta sorra com hi ha al desert.
En fi, són moltes diferències. Jo diría més, mirant la pinta d’aquests jovencells disconformes, la meua iaia es preguntava si no estarien tots drogats. Clar, ara ja no canten allò tan bonic de “porros sí, porres no”. Tot i que a mí, les porres que més m’agraden les fan a Madrid i tenen un gust d’allò més dolç mullades en un café amb llet. Serà que, segons la qualitat de la llet, les porres són d’un tarannà o d’altre. Pel que es veu per la tele, la llet que ha begut al matí el señor Puig no deu haver-li sentat molt bé. N’haurà pres del pot que acostumava Martín Villa.

1 comentario:

Anónimo dijo...

molt bo