Els boscs són, com diria Pero Grullo, l’ànima de la natura i el patrimoni més estimat que tenen els ciutadans d’un país. Quan cremen ens veiem envoltats de tristor, d’una tristor ancestral que arrela en l’ànima dels antics caçadors, dels actuals passejadors, dels boletaires, de la gent que vol
respirar olor de pi, flaire de timó i de romaní. Quan cremen, sempre hi ha alguna suspicàcia sobre les causes: intencionat, no intencionat? Si “A”, qui i per què?
Els boscs són reserva per als animals. Ells fan i desfan dins del seu hàbitat intentant imposar l’equilibri que les espècies necessiten per
subsistir. Però, ai las!, quan els arbres cremen, els animals escampen el poll o, simplement, moren víctima del fum i de les flames. No és que un tinga debilitat pel cant dels ocells, ni pels senglars tan sols, sinó que creu fermament en la necessitat de preservar l’espai natural de la mort. La mort de la natura és el pas definitiu cap a l’extinció de la raça més animal: l’home.Comptat i debatut, quan la nostra Generalitat, que no “genialitat”, ens llença als morros una proposta tan salvatge com la que he escoltat aquests dies, només em queden ganes d’emigrar a una ermita perduda el més lluny possible d’aquest fastiguejat País Valencià. Resulta que ara es podrà construir en territori cremat. La gent de Benicàssim ja està fent càlculs de com es cotitzarà el metre quadrat del Desert de les Palmes, posem per cas; la muntanya d’Alcoi podria convertir-se en un paratge singular cimentat amb vistes sobre la comarca; i els Ports, quina bella estampa tindre un xalet amb perspectives sobre la immensitat de carrasques i de pins...
Aquesta és la seua idea de progrés: devorar, depredar la natura, acabar amb ella com més aviat millor. El govern valencià, seguint les consignes ancestrals de la dreta cavernícola d’aquest país de nous rics i d’acabalats especuladors, ha obert la veda de la caça del territori. Ara, torxa en mà al més vell estil K.K.K., aquells que vulguen treure un bon profit del tros perdut que tenien al poble poden començar a maquinar la salvatjada, el delicte comés amb nocturnitat... Ja els eixiran els rèdits el dia de demà. Sempre hi haurà algú disposat a viure de la carn morta, ja ho fan els voltors.
I la gent que compre vivendes en el territori devastat potser, anys a venir, es queixarà de la situació de precarietat quan no tinguen tots els serveis “civilitzats” que fan al cas: aigua, llum, telèfon-internet, piscina, jacuzzi, autopista fins a la porta de casa...
Cosa semblant va passar fa anys quan, en una febrada constructora sense igual, tots es van posar
a comprar-se “apartaments i vil·les a primera línia de platja”. La llei de costes no els va aturar. Si voleu, revisem el litoral valencià i expliquem en què s’han convertit els antics terrenys “okupats”. Després venen desgràcies quan la natura es presenta amb les escriptures sota l’aixella. És normal, si qui ha deixat fer aquestes animalades vé de la selva política, del pur sentit del benefici immediat a costa de qualsevol cosa.
Aquesta mena de fauna, són uns salvatges bípeds que caldria controlar.
